Diumenge, 22 De Octubre De 2017
Sorribes de la Vansa, La Vansa i Fórnols - 25717 Telèfon: 973-370368 Fax: 973-370312
ajuntament@vansafornols.ddl.net.

Història

Presentació del Muncipi

Foto

El terme municipal de la Vansa i Fórnols s'estén des del carener occidental de la serra del Cadí fins als contraforts de la serra del Port del Compte i des del Montsec de Tost, a ponent, fins a la serra Negra, a l'est. El territori és drenat pel riu de la Vansa i pel seu afluent per la dreta, el riu de Bona, a més del riu Fred, que hi conflueix per l'esquerra, i el riu de Ribanegra, que aflueix al Molí de Fórnols. Es pot arribar a la vall de la Vansa des de la Seu i des de Solsona per carreteres asfaltades. També des de Berga per Gósol i Josa del Cadí i des d'Organyà per Montan de Tost fins a Sorribes, amb trams de pista de muntanya.

El romànic

Foto

El monument romànic més interessant del municipi és l'església de Sant Julià dels Garrics, actualment sense culte i pendent de restauració. D'una sola nau i coberta amb volta de canó, presenta arcuacions lombardes a l'exterior de l'absis i de la façana sud. També són d'origen romànic les esglésies de Sant Pere de la Vansa, Sant Vicenç de Banyeres i Sant Romà de Sisquer, a més de la capella de Sant Jaume prop de Montargull i les ruïnes de Sant Andreu de Cornellana.

Pressentació i situació (extret del'Enciclopèdia Catalana)

Foto

El municipi de Lavansa i Fórnols, de 106,40 km2, és al peu dels vessants meridionals de la serra de Cadí, a la vall del riu de Lavansa. El terme tradicional de Lavansa tenia una extensió de 57,06 km2, fins que el 1973 li fou annexat el proper terme de Fórnols de Cadí, de 49,34 km2, i rebé el nom oficial de la Vansa i Fórnols. Administrativament el municipi limita al N amb Alàs i Cerc, al NE amb Cava, a l'E amb Josa i Tuixén, al SE amb la Coma i la Pedra (Solsonès), al S i SW amb Fígols i Alinyà, i a l'W amb el Pla de Sant Tirs. El municipi es configura com una petita conca que compren el tram mitjà del riu de Lavansa. Des de la Torre de Cadí (2 561 m) el terme continua en direcció a llevant pel portell de Cadí, el cap de la Fesa (2 391 Escut de m) i el coll de Pradell —que separa la serra de Cadí de Lavansa i Fórnols la de Sant Salvador, on hi ha 1'ermita de Sant Salvador d'Adraén—; passa al S del roc de Carbassa i del de la Pena, travessa la capçalera del barranc dels Reguers i el torrent del Bufot, envolta el turó de les Forques pel N i després de travessar el torrent de Saga, arriba a la roca de la Dona. En aquest punt el termenal pren direcció S fins al pas del Llop. El límit remunta la carena del Montsec de Tost —el punt més elevat és el puig de Serreimes (l 687 m)— des del coll de Serreimes i fins al coll d'Arnat, on el termenal pren direcció S fins a arribar a la riba dreta del riu de Lavansa. Al llarg de poc més d'l km, el termenal ressegueix el curs del riu, per la partida dita de Caferna, on s'inicia el llarg i profund estret de Lavansa fins a la confluència amb el Segre. A migdia el terme és accidentat pels darrers contraforts de la serra de Port del Comte: cap de la Guàrdia, el Pedro dels Quatre Batlles (2 382 m) i la Tossa Pelada (2 378 m). En direcció a tramuntana, el termenal passa pels clots de Rebost, el prat de 1'Arb, travessa la capçalera del torrent de 1'Obac, el riu de Lavansa, aigües amunt de la confluència amb el torrent de Ribanegra, i remunta els contraforts meridionals de la serra de Cadi: roc de 1'Åliga, clot del Tou, Puig Galliner (l 869 m), collada de Roc Sobirà i Cadinell. En aquest punt el límit del terme remunta el vessant meridional de la Torre de Cadí, després de travessar la capçalera del torrent de Ribanegra. El riu de Lavansa és 1'eix vertebrador del municipi. El riu es forma aigües avall del nucli de Tuixén, on es troba la confluència del riu de Mola i del riu de Josa, i després de travessar 1'estret de la Farga, encara en el terme de Josa i Tuixén, el riu penetra per llevant al municipi de Lavansa i Fórnols. A l’indret del moll de Fórnols es recullen, per la dreta, les aigües del torrent de Ribanegra —que davalla de la collada de Jovell—, i les del torrent de 1'Obac, per 1'esquerra. Poc abans del nucli de Montargull hi vessa per la dreta el torrent del Guix, que davalla del coll de Bancs. Aigües amunt del poble de Sorribes, el riu de Lavansa rep per 1'esquerra les aigües del Riu Fred que recull en capçalera les dels barrancs del Furó, de la Font del Diumenge i de Torde, que davallen de la serra de Port del Comte. Aigües avall del nucli, i també per 1'esquerra, el riu de Lavansa rep el torrent de Vemus i el del Toscar. A llevant de les cases de la Barceloneta, vessa per la dreta la llarga vall del riu de Bona, que davalla de la serra de Cadí, ja que es forma sota el cap de la Fesa i la serra de Sant Salvador. També per la dreta desguassen al riu de Lavansa el torrent de Griats i el de 1'Espluga, i per 1'esquerra el torrent del Comellar i el de Poll. Aigua avall del terme, al peu de coll d'Arnat s'inicia el llarg estret de Lavansa. El municipi de Lavansa i Fórnols comprèn, a més del poble de Sorribes, cap del municipi, els pobles de Fórnols, Adraén, Cornellana i Ossera, i les caseries, veïnats o llogarets, alguns ja despoblats, de la Barceloneta, Colldarnat, Montargull de Lavansa, Sant Pere de Lavansa, Sisquer, Banyeres, Padrmås i Sant Julià de Pera. El 1860 els masos habitats eren la Masia del Coll de Creus, la del Janet, la de Jetdrago, la de la Patraca, la de l'Ester6 i la del Sanso. L'eix de comunicació del terme és una carretera menor que empalma amb la C-1313, de Lleida a Puigcerdà, a 1'indret de 1'Hostal Nou, en ple congost de Tresponts. S'hi arriba també per una altra carretera que ve de la Seu per Fórnols, i, encara, per les que per Tuixén van a Berga i Solsona

Història (extret de l'Enciclopèdia Catalana)

El topònim de Lavansa és documentat ja en 1'acta de consagració de la catedral d'Urgell, que menciona les parròquies de Lovanda. Sobre la seva etimologia els filòlegs no s'han posat d'acord encara. Mentre que Coromines considera que és d'origen pre-romà, el Diccionari Alcover-Moll recull l'opini6 d'altres filòlegs, com Meyer-Liibke, que pensava que podia venir del llati lavare, o Montoliu, segons el qual, potser, podia tenir relació amb el radical éuscar laban, que significa 'llisqui-vol, suau'. El que sembla evident a hores d'ara és que la primera síl•laba, la qual hom podria interpretar com un article, forma part indissoluble del nom, i així consta en totes les mencions antigues del topònim: Lovanda, ja dita, Lavanza (mitjan segle XI), Lavansa (segle XII). La vall de Lavansa és citada en diversos documents del segle X com a valle Lavanciense. El territori de Lavansa fou vinculat antigament als comtes d'Urgell. El 1130 Ermengol VI d'Urgell encomanà a Galceran de Pinos 1'honor de Lavansa, amb les seves forces i castells. Els Pinos en posseiran la senyoria, sota 1'alt domini dels comtes d'Urgell primer i dels sobirans posteriorment, fins el 1371, que Pere Galceran de Pinos vengué al capítol de la catedral d'Urgell la terra de Lavansa, amb els seus castells, fortaleses i edificis que hi havia construïts. En endavant, i fins a 1'extincio de 1'antic règim, el lloc fou de la jurisdicció del dit capítol. Al segle XI és documentat el llinatge dels Lavansa, els membres del qual sembla que eren vinculats a la casa de Cerdanya. Així, vers el 1067 Gausbert de Lavansa figurava entre els comdors d'Urgell, que eren homes del comte Ramon Guifre de Cerdanya, en un document pel qual el comte Ermengol III d'Urgell donava garantia a Ramon Berenguer I de Barcelona que procuraria atreure's al bisbe d'Urgell, el comte de Berga i altres homes, entre els quals el susdit Lavansa, en contra del comte de Cerdanya. En un altre document que sembla un xic posterior, potser del 1068, consta que el bisbe d'Urgell, Guillem, que era germà del susdit comte de Cerdanya, es compromet envers aquest a reparar els greuges que li haguessin pogut causar Guillem de Lavansa i els seus fills. Finalment, el 1069 Gausbert Guillem de Lavansa i Bernat Isarn de Lavansa subscriuen el jurament de fidelitat prestat pel bisbe Guillem al comte Guillem Ramon de Cerdanya. Els llocs de Fornols i Cornellana havien pertangut antigament als barons de Pinos, be que d'aquest darrer lloc, Cornellana, sabem que en realitat pertanyia al bisbe i al capítol de la catedral d'Urgell i que els Pinos ho tenien en feu per aquests. Ja a partir del segle XIV consta que la jurisdicció de Cornellana era dels esmentats bisbe i capítol. Als fogatjaments del segle XVI Fórnols consta també del dit capítol d'Urgell. Adraén, en canvi, pretengué al vescomtat de Castellbò. Pel pariatge de 1'any 1278 el comte de Foix, vescomte de Castellbò, havia de lliurar el castell d'Adraén al bisbe i al capítol d'Urgell. Però, sembla que aquesta condició no degué ser complerta, perquè el lloc continuà vinculat al vescomtat. Al segle XVI, amb aquest, pervingué a la corona. [Montserrat Pagés i Paretas i Ermengol Puig / IG]

Cercador

Ajuntament
Totes les administracions

Destacats

Mapa Web